Ofisis 51: Mestre Vidrie, PACO RAMOS

7 Agost 2015

Categoria: Oficis

_JMQ0023 copia 2 _JMQ0037 copia _JMQ0047 copia 3 _JMQ0053 copia 2 _JMQ0066 c2

1 comentari

  • PACO RAMOS, Mestre Artesà Vidrier.
    Per contactar, http://www.museudelvidre.cat
    Al Museu del Vidre de Vimbodi, (Conca de Barberá) hi fa demostracions del art del vidre amb diferents models.

    Història del Vidre.

    El vidre en l’antiguitatUn vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d’un líquid evitant-ne la cristal·lització. El vidre comú és una matèria amorfa, relativament dura, químicament inert i biològicament inactiva. El primers homes el consideraven un material semipreciós, ja que tenia una certa semblança amb les pedres precioses a més de la dificultat d’obtenir-lo. Al principi, només servia per a guarniment. A mesura que es va anar coneixent el foc, es va anar ampliant la seva utilització, encara que ara s’està substituint pel plàstic.[1]
    En disminuir la temperatura, la densitat i la viscositat d’un líquid augmenten progressivament. Si durant el procés de refredament s’aconsegueix evitar la cristal·lització del material, el líquid adquireix una viscositat suficientment alta per a ser considerat un sòlid. El valor de viscositat en el qual es considera que hi ha la transició líquid-vidre o transició vítria es defineix arbitràriament a 10^{12} Pa·s. El vidre no té doncs una estructura cristal·lina si no que les seves molècules estan ordenades de forma similar a un líquid, és a dir sense ordre a llarg abast.

    Els vidres més comuns i utilitzats per la tecnologia humana des de fa milers d’anys són els formats per òxid de silici (SiO_{2}) i òxid de bor (B_{2}O_{3}) com a substàncies principals. Tanmateix, la vitrificació pot aconseguir-se en molts tipus de substàncies incloent compostos iònics, molècules orgàniques (per ex. etanol), metalls, polímers, etc. Les característiques i propietats de l’estat vitri i la transició vítria en les diferents substàncies tenen múltiples aplicacions tècniques, anant des de la producció clàssica d’utensilis domèstics de vidre fins als discs compactes o els pneumàtics d’automòbil. S’estima que la major part de l’aigua existent a l’univers es troba en forma sòlida amorfa, és a dir en estat vitri.

    Els primers objectes de vidre que es van fabricar van ser peces de collar o grans de vidre. És probable que fossin artesans asiàtics els que van establir la manufactura del vidre a Egipte, d’on procedeixen els primers vasos produïts durant el regnat de Tuthmosis III (1504-1450 aC.). La fabricació del vidre va florir a Egipte i Mesopotàmia fins al 1200 aC. i posteriorment va cessar gairebé per complet durant diversos segles. Egipte va produir un vidre clar, que contenia sílice pura; l’acolorien de blau i verd. Durant l’època hel·lenística Egipte es va convertir en el principal proveïdor d’objectes de vidre de les corts reals. Tanmateix, va ser a les costes fenícies on es va desenvolupar l’important descobriment del vidre bufat el segle I aC Durant l’època romana la manufactura del vidre es va estendre per l’Imperi, des de Roma fins a Alemanya.
    Per més informació consultar a Viquipèdia


  • Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *